L’origen dels menús es remunta a l’antiguitat, quan les societats van començar a organitzar menjars més estructurats i formals. Tot i que no hi ha un moment o lloc específic on es pugui dir que es van crear els primers menús, es pot trobar evidència de la seva existència en diferents cultures al llarg de la història.
A l’antiga Roma, per exemple, es coneixien com a «sopars» i eren una part important de la vida social. Els amfitrions romans planificaven amb cura els menús per als seus convidats i els presentaven en forma escrita o en tauletes d’argila perquè els comensals poguessin veure què se serviria. Aquests menús incloïen múltiples plats que se servien en un ordre específic, començant amb aperitius, després entrants, plats principals i postres.
A l’Edat Mitjana, especialment a l’època del Renaixement, els menús es van tornar més elaborats i detallats. Els banquets reals i de la noblesa presentaven una àmplia varietat de plats, amb nombrosos cursos i opcions per triar. Els menús en aquella època sovint s’escrivien en pergamí i s’exhibien a la taula principal perquè tots els convidats poguessin veure’l.
Amb el temps, els menús es van fer més comuns als restaurants i establiments públics. Durant el segle XIX, amb l’auge de la gastronomia i la professionalització dels xefs, els menús esdevingueren una part integral de l’experiència de menjar fora. Es dissenyaven amb cura per mostrar la varietat d’opcions disponibles i per guiar els comensals a través de la seqüència adequada de plats.
Avui dia, els menús es troben a pràcticament tots els establiments de menjar, des de restaurants de luxe fins a menjar ràpid. Poden presentar-se de forma impresa o digital, i alguns llocs fins i tot ofereixen menús interactius en tauletes o pantalles. Els menús també s’han adaptat a les preferències dietètiques i restriccions alimentàries, com ara opcions vegetarianes, veganes o sense gluten.
